 |
De mare sorda i pare professor de llenguatge de signes no podia sortir més que algú obsessionat amb la comunicació. De la ment inquieta de Alexander Graham Bell (1847-1922) va néixer el telèfon en 1876.
Avui és l'instrument de comunicació més utilitzat en tot el planeta, però fa 127 anys només existia en la ment d'un home, un inventor enginyós que va revolucionar per a sempre les relacions entre els homes.
El seu nom, Alexander Graham Bell. La seva obsessió, la comunicació. El seu objectiu, construir una màquina que permetés parlar des de llocs distints. I ho va aconseguir.
El seu gran dia va ser el 10 de març de 1876, quan va presentar en l'Exposició del Centenari, celebrada a Filadèlfia, el seu invent. Aquest invent era el telèfon, una màquina elèctrica que transportava la veu. La capritxosa Història va voler que anés Bell qui es dugués els honors de l'invent i que un italià emigrant, Antonio Meucci, no passés a engrossir les pàgines de tecnologia dels llibres de text.
Bell, també emigrant però de classe acomodada, va disposar de tots els mitjans i el suport necessari per a dur a bon port la idea que li rondava el cap. Nascut a Edimburg (Escòcia), va anar en Boston on va poder desenvolupar el seu invent. Allí es va instal·lar amb tota la seva família, marcada pels problemes comunicacionales: la seva mare era sorda i el seu pare professor de llenguatge de signes. No és d'estranyar doncs que el jove Bell visqués obsessionat amb tot el relacionat amb la comunicació.
De ment inquieta i enginy disparat, Bell treballava en altre aparell, el telègraf múltiple quan visitava a una jove, Mabel Hubbard, per a fer-li classes de llenguatge visual. Quan el pare d'aquesta va conèixer el projecte de *Bell, no va dubtar en prestar-li els diners necessaris perquè es fes realitat. En això estava quan se li va creuar un nou invent, el telèfon.
Ràpidament l'hi va comentar al seu pare i es va posar a treballar. I en 1876 va concloure el seu primer telèfon i va pronunciar la primera frase telefònica de la Història: “Senyor Watson, vingui aquí, vull veure-li”.
Antonio Meucci, el veritable i oblidat inventor del telèfon
No és difícil imaginar que amb el seu invent Alexander Graham Bell es va fer milionari. Gràcies a la seva patent, la nombre 174.465, es va embutxacar els diners que va reclamar durant anys altre inventor, Antonio Meucci, i sembla ser que amb raó. De fet, el Congrés d'EEUU va reconèixer al juny de 2002 que el veritable inventor del telèfon va ser Meucci i no Bell.
Aquest Meucci va ser qui, en 1855, creés el primer prototip telefònic, 19 anys abans que el de Bell. En 1871 va crear un segon model que no va poder patentar per falta de diners (només va aconseguir pagar la petició de la patent). Va tractar per tots els mitjans que l'empresa de telègrafs Western Union s'interessés per l'invent, però en va.
En 1874 ja no va poder ni pagar els 10 dòlars necessaris per a renovar els documents, va perdre la patent per a sempre i el model original del seu invent, que va desaparèixer en les oficines de la Western Union. Ell va inventar el telèfon, però els milions i la glòria van ser per a Graham Bell.
A més
TELÈFON. El telèfon és, bàsicament, una màquina que transmet la veu mitjançant ones elèctriques originades que fan vibrar unes membranes elàstiques que hi ha tant en l'aparell receptor com en l'emissor.
INVENTOR. Alexander Graham Bell no només va inventar el telèfon. De la seva ment creadora van sortir també el fotófono, a l'audímetre o el primer cilindre de cera per a gravar.
GARIBALDI. Un petit i poc visitat museu recorda a Antonio Meucci en Staten Island, un barri de Nova York, on va viure Meucci al costat del revolucionari Giuseppe Garibaldi durant el seu exili.
|
|
